Joan Maragall

joan3

 

Joan Maragall, va néixer a Barcelona el 10 d’octubre del 1860 i, allà hi va morir al 1911. Era fill d’una família industrial.Va estudiar batxillerat i, un cop acabat, va entrar a treballar al despatx del seu pare. A Maragall no li agradava la feina i, finalment, va contradir la tradició familiar i es va llicenciar en Dret el 1884 a la Universitat de Barcelona. Aquesta carrera no la va arribar a exercir mai. Va aprendre anglès, alemany, francès i italià; també va fer estudis de piano.

Del 1874 al 1878  va publicar la primera composició i va fer dos viatges que el poeta qualifica com a “dos oasis en el seu viure”, l’un cap al sud d’Espanya i l’altre, a França. D’aquesta època són les poesies Al veure’t l’ànima entera i Quan t’acostes on sóc jo. A Notes autobiogràfiques explicava aquest enfrontament amb el pare, que li feia concebre per sempre la literatura com a passió i com a reacció defensiva.
Al 1890 va entrar com a secretari de redacció al “Diario de Barcelona”, on hi va publicar més de dos-cents articles en castellà sobre literatura, política i temes socials. Al 1891 es va casar amb Clara Noble, amb qui va tindre tretze fills. En aquest període, la seva tasca periodística va ser bàsica per al naixement del moviment modernista. Va començar, aquest mateix any, la seva col·laboració en “L’Avenç”, on va publicar alguns poemes, com “La vaca cega” .

Les primeres poesies de Maragall, daten de 1878; tres anys més tard va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona amb amb la poesia “Dins sa cambra “(1881). Al 1894 va quanyar l’Englantina, amb el conegut poema “La sardana”(1881). L’any següent, va publicar el llibre Poesies, editat per L’Avenç, que,  era considerat com a molt innovador, va obtindre una acollida favorable de la crítica. En el llibre, que inclou poemes significatius com L’oda infinita, Paternal i Excelsior, s’hi pot observar el vessant decadentista propi dels inicis del Modernisme, que l’autor rebutja posteriorment en favor d’un vitalisme optimista, influït per Nietzsche, pel qual entén la poesia com a font de salut i energia. L’èxit va continuar amb l’obtenció de la Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona, el 1896, amb El mal caçador.

Els primers anys del segle XX el nacionalisme es va configurar sobretot en un corrent concret de caire conservador, catòlic i tradicionalista. Maragall s’identificava, no sense una certa resistència íntima, amb aquesta línia ideològica dominant.

L’any 1900 va viatjar a Madrid i a altres indrets de Castella, i així va iniciar una intensa relació epistolar amb alguns intel•lectuals castellans (sobretot amb Unamuno). Fidel a les seves idees i al seu ofici de periodista, va publicar, al Diario de Barcelona, La Patria Nueva, l’11 de setembre de 1902, l’article polèmic que li va costar un processament. Al 1903 va ser elegit president de l’Ateneu Barcelonès. L’any 1904 el van proclamar Mestre en Gai Saber. Arran de la Setmana Tràgica va publicar una sèrie d’articles a “La Veu de Catalunya” , que produïen un gran impacte en l’opinió pública. Al 1911 el van nomenar membre de l’IEC. Va caure malalt el mes de novembre d’aquest mateix any i el 20 de desembre, va morir a Barcelona.  Dos dies abans de la seva mort, va demanar ser vestit amb l’hàbit de Sant Francesc. Les seves últimes paraules van ser “Amunt, amunt!…”

Va ser un dels màxims Representants del Modernisme, de la seva obra destaquen, en el camp de l’assaig: l’Elogi de la paraula (1903), l’Elogi de la poesia (1907), a més dels articles teòrics publicats a “La Veu de Catalunya” i a “L’Avenç”, i en el camp periodístic, articles tan importants com “Ah!… Barcelona”,”L ‘església cremada” o “La ciutat del perdó”. La seva obra poètica més important estaria constituïda per Poesies (1895), Visions & Cants (1900), Enllà (1906), El comte Arnau (1911, última versió), que representaria la poetització de les llegendes populars, Seqüències (1911) i Nausica (1913). Va traduir Nietzsche, Novalis, Goethe i Homer, entre d’altres.

Pàgina d’inici

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: